Història

Història del municipi

Santa Margarida de Montbui és un municipi amb una història mil·lenària, com queda demostrat en una important riquesa patrimonial. Restes dels pobladors ibers al massís de La Tossa, un jaciment de restes d’una vila rural romana amb sistema de calefacció per hipocaust al nucli antic, l’ermita prerromànica i la torre de defensa de La Tossa, el Palau dels Comptes de Plasència, les esglésies de Santa Margarida al Nucli Antic i de Santa Anna al Saió són alguns dels elements d’indubtable valor històric que conserva Montbui, al cor de Catalunya. 

En l’època del Mesolític i el Neolític ja hi havia presència humana en els territoris de l’actual Montbui, tal i com ho demostren les restes de sílex i altres materials trobats a Ca n’ Elvira i Ca’n Jepet. Al segle III A.C. s’ha pogut confirmar la presència de pobladors lacetans (ibers). La gent d’aquests poblats ibèrics comercialitzava amb altres tribus ibèriques, i amb els grecs i els púnics. Entre les restes arqueològiques trobades hi ha restes d’àmfores de tipus púnic, terrisses d’origen emporità i diverses monedes (entre elles una de la ciutat ibera de “Kesse”-Tarragona). En aquesta època es situa una de les llegendes que expliquen el nom de Montbui. Segons aquesta el nom de Montbui ve a partir d’un bou d’or que està enterrat al cim de La Tossa i i que era l’ídol dels ibers de l’indret. Amb el pas dels anys i l’arribada del romans a la Península Ibérica es van anar construint diferents vil·les i una d’aquestes estava situada al Pla de la Torre, de Montbui. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, les terres de l’actual Montbui, van passar a mans dels visigots fins que, a l’any 711 els musulmans van ocupar la Península. Els francs, però, van reconquerir part dels territoris que havien ocupat els musulmans i l’actual Montbui va ser territori de frontera (Marca Hispànica). Malgrat tots els canvis de dominacions, tant al massís com al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de població.

El 27 de novembre de l’any 936 en una escriptura de venda es cita per primer cop el nom de Montbui. El document conté l’escriptura de venda d’una parcela ubicada al terme de Montbui, feta pel prevere Guisenulfus, i una dona anomenada Oselda a un tal Branovildus.

L’any 960 el Compte Borrell II va atorgar els territoris de l’actual Montbui al Bisbe de Vic Ató, per tal d’iniciar la repoblació del territori. Una repoblació que aturaria l’any 985 la “ràzzia” musulmana encapçalada per Almansor. Per acabar de completar aquest intens període l’any 990 una intensa sequera va fer minvar la població. 

Altra llegenda que explicaria l’etimologia de Montbou diu que en plena ocupació musulmana dels territoris, i ocupant els àrabs el Castell de La Tossa, els cristians de les terres de Montbui van decidir conquerir el castell utilitzant l’enginy: Com que eren molt pocs i només disposaven de caps de bestiar (bous) van encendre les teies (unes torxes lligades a les banyes dels bous) i van empenyer els animals muntanya amunt en plena nit. Aquest fet va espantar els sarraïns, que van marxar tot pensant-se que eren atacats per un nombrós exèrcit de cristians. 

L’any 1023 el bisbe Oliba va infeudar les terres a Guillem de Mediona, i va consagrar els termes de Montbui i el Saió. Pocs anys abans s’havia iniciat la construcció de l’església de Santa Maria i el Castell de La Tossa. Al nucli del Saió (anomenat “Ocelló”) hi ha havia un altre castell que depenia dels Bisbes de Vic) i també l’Església de Santa Anna, d’origen romànic.

Del segle XII (1166) hi ha un document on es menciona el nom de Santa Coloma de Montbui, nom que tenia l’actual Nucli Antic. El 1187 la familia Cardona era la que representava el senyor feudal i tenia jurisdicció sobre Montbui i Ocelló (El Saió). Els Cardona i els Montbui van centrar tenir gran importancia durant el segle XIII. 

Amb el pas dels anys la família dels Montbui va assumir la representativitat del senyor feudal i va tenir jurisdicció sobre el terme a partir del nomenament fet per Hug II. Les disputes per la utilització de l’aigua van provocar diferents conflictes en una època on el poder de la família Montbui va anar augmentant. L’any 1378 Montbui tenia 160 habitants. Van passar els anys i Joan de Montbui era el procurador jurisdiccional del compte de Prades i Cardona i tenia un gran poder. L’any 1462, a la Guerra Civil catalana Joan de Montbui es va aliar amb el rei, mentre que la població es va decantar per la Generalitat. El triomf de Joan II el 1472 va enfortir el poder de Joan de Montbui, que va prendre represàlies contra una població que va baixar dels 100 habitants. Al Segle XV Santa Coloma de Montbui va ser un important centre jurisdiccional.

Al segle XVI els Montbui es van emparentar amb una important familia aragonesa, els Lanuza. Aquest mateix segle es va produir un important creixement demogràfic que va ser tallat per diversos brots de pesta. Per guarir-se de les epidèmies Montbui va fer vot de poble per posar-se sota la protecció de Sant Maure el 1596. El 1614 l’església de Santa Margarida adquiria la categoria de parroquia d’un municipi que anava creixent demogràficament (al 1626 hi havia 252 habitants). Els Montbui i els Lanuza van aconseguir el títol de Comptes de Plasència l’any 1.611. El tercer Compte de Plasència Josep Lanuza va tenir importants càrrecs polítics com virrei de Mallorca i protector del braç militar de Catalunya. El 1633 es va construir la Casa Gran de Montbui, a la Plaça de l’Església. Després d’un lent però continuat augment demogràfic al principi del segle XVIII va esclatar la Guerra de Successió. Joan de Lanuza va posar-se del cantó dels àustries, va participar en la defensa de Barcelona i va sostenir la bandera després que fos ferit el conseller en cap Rafael de Casanova. El 1.718 Montbui tenia 230 habitants. Durant aquest segle es va bastir el campanar octogonal de l’església, va continuar el conreu de cereals i es va potenciar la vinya. 

Al segle XIX es va produir un creixement malgrat la incidència de la Guerra del Francès i les Guerres Carlines. El 1.820 es va instal·lar el rellotge de l’Església. El 1.822 es va edificar amb pedra la Font de Sanahuja. Al 1.830 Montbui tenia 522 habitants. A mitjans de segle va arribar la industrialització a Montbui, amb la fàbrica de “Cal Truco”, que va donar feina durant molts anys a bona part del poble. La dependència de la capital, Igualada, cada cop era major, sobre tot a partir de la construcció de la Carretera de Valls el 1895 i de l’arribada del tren a Igualada el 1893. Una epidèmia de còlera l’any 1845 i la plaga de la fil·loxera el 1887 va fer que la població (que havia pujat a 702 habitants el 1887) baixés fins el 531 l’any 1.900. Montbui va entrar al segle XX amb les extraccions d’aigua d’Antoni Artés, la construcció de l’adoberia de Joan Solà i Vidal i amb projectes modernitzadors.

Al 1922 va arribar l’electricitat als carrers i cases de Montbui. L’any 1.923 es van construir les escoles i l’edifici de l’Ajuntament i el 1.930 es va crear el Club Futbol Montbui. Amb l’esclat de la Guerra Civil l’any 1.936 els republicans es van incautar de l’Ateneu i van canviar el nom del poble a “Aigües bones de Montbui”. El final de la guerra va portar la reobertura de l’Ateneu. Els anys de la postguerra van ser durs. El 1940 Montbui tenia 878 habitants. En la dècada dels 50 es va iniciar la immigració de gent vinguda d’arreu de l’Estat espanyol que es van establir en barris nous, amb mancances absolutes. El 1955 el Pare Daniel J. Massana va agrupar el teixit associatiu per aconseguir millores bàsiques per al Nucli Urbà montbuienc. El 1958 es va anar electrificant el Nucli Urbà. L’any 1.960 Montbui tenia 2.012 habitants. A partir de l’any 1965 la parroquia va iniciar la públicació del que acabaria sent el butlletí de “Sant Maure”. La dècada dels setanta va portar moltes manifestacions de montbuiencs en reivindicació de serveis per al Nucli Urbà. Una mostra va ser la llar d’infants l’any 1973. El boom demogràfic va continuar, una prova és que al 1.975 Montbui tenia 6.777 habitants. En aquesta època es van iniciar millores com l’asfaltat dels carrers, l’enllumentat de la carretera, el parvulari del col·legi Montbou. El 1.981 l’Ajuntament es va traslladar del Nucli Antic al Nucli Urbà, el nucli de població més nombrós. A més d’un enorme impuls associatiu (diferents entitats, Casal Avis...), la dècada dels 80 va portar la inauguració de nous serveis (col·legi La Tossa, pista Can Passanals) i diferents infraestructures de pavimentació i sanejament de carrers. 

Montbui ha tingut quatre alcaldes durant el període democràtic: Ramon Gómez (PSUC, i Unitat Popular d’Esquerres) de 1979 a 1987, Florentino Pérez (PSC-PSOE) de 1987 a 1995, Teodoro Romero (PSC-PSOE), del 1995 a 2019 i Jesús Miguel Juárez (Ara Montbui) des de 2019, i fins a l’actualitat.

El municipi va continuar durant els anys 90 tot aconseguint projectes urbanístics claus per a Montbui i també serveis i infraestructures bàsiques (edifici de l’Ajuntament, Centre Cívic La Vinícola, Piscina municipal, Estadi municipal de Futbol, biblioteca, pista coberta Can Passanals). Durant els primers anys del segle XXI es van remodelar els equipaments educatius, va tenir lloc la construcció del nou ambulatori, la consecució d'un tercer pont amb Igualada, la conversió d'un important tram de la carretera de Valls en Bulevard, l’estrena de l’Espai de Salut i Esport Mont-aQua, així com la ronda de circumval·lació viària per connectar-se ràpidament amb l'autovia A-2 i amb l'Eix Diagonal (Ronda Sud). Durant els darrers anys també s’han estrenat nous espais verds com el Parc de La Mercè o el passeig al marge dret del riu Anoia. També l'Espai de les Arts i del Coneixement Mont-Àgora, inaugurat el 2015, equipament de referència cultural i que acull la Biblioteca i dues sales de cinema, i que va ser premiat internacionalment en l'àmbit arquitectònic.

Montbui afronta actualment nous reptes com l'elaboració del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el desenvolupament d'activitat industrial al polígon "Plans de La Tossa" i la millora de les comunicacions interiors i exteriors.

Darrera actualització: 16.01.2020 | 12:08
Darrera actualització: 16.01.2020 | 12:08